Vós me dau queixes, món bé,
de si vos faig mala cara:
sa culpa la té mu mare,
que guapa no la’m va fer.
En es ball de sa plaça
jo hi som estada
i he ballat amb un curro
qui no m’agrada,
i llavors amb un altre
que ja m’agrada.
M’ha dat una pesseta
i l’he gastada
d’aigordent i resolis
i aigo gelada.
¿Vols que anem a festejar
una jove repelenca?
Ella és blava i negrenca,
i, quan té malícia, trenca
pedres vives amb sa mà!