Carrer de la Soledat,
d’on jo sabia ses tresques,
amics meu, ja no m’hi cerques,
que s’estimada ha mudat.

Vós sou vida i mirai meu,
miraiet de lo meu cor;
vós sou lo millor tresor
que per mi ha creat Déu.

Anit passada esquenada,
i anit serà pitjor.
Bernat, ¿què vens a Alaró,
a veure Na Mascarada?
I si la trobam colgada,
li cantarem sa cançó.