Hi anava per un brot i la vaig coir sencera, i s’enamorada em deia: -Cui es cossiol i tot.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Ramellers
Campanet
977
II
No poreu viure tots sols: de qualcú vos heu d’emprar. Una fadrina em donà, que l’anàs a festejar, nou barcelles de fesols.
M’ha arribat a ses oreies que sa sogra no me vol, i jo m’he de posar dol d’ella, amb gonelles vermeies.
En Tòfol Terrola és un panxarrut; li tiren pedretes i tot serà suc.
