Un davant, s’altre darrere,
com un cà mal seguidor,
li donaren s’entambor
a s’aigovés de darrere.

Si sents a dir que som mort
de tir o de fusellada,
ja em resaràs, estimada,
tres salves, d’ajonoiada;
que jo t’hauré comanada
dos mil i una vegada
a la Verge Immaculada
que te véngui a dar conhort.

Jo festejava una jove garridoia com un sol,
i li vaig fer una enramada de roses i gira-sol.
Mentres jo la contemplava, veig que baixen dos senyors:
un va esser el senyor alcalde, l’altre el senyor regidor.
Me va dir el senyor alcalde: -D’on heu tret aquestes flors?-
Jo responc: - Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
Ja me lliguen, ja me tenen, ja em tanquen dins la presó.
-No us tancam perque sou lladre, ni tampoc per polissó.
Vos tancam només per sebre d’on heu tret aquestes flors.-
Jo responc:- Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
No faceu cap enramada, fadrins, si teniu amor,
que, per una que n’he fet, m’han tancat dins la presó.