Hermosa flor de cascai,
vine aquí, da'm un abraç;
dins vuit dies no sabràs
si m’has tenguda amor mai.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Baralles. Inconstància
Artà
Bellesa, Desamor i ruptura, Estimació i afecte, Festeig, Floretes, Flors, Pas del temps i cicle de l'any
7a7b7b7a
Consonant
4
1916
I
123
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Com es vent se’n du ses paies
que deixa caramullet,
com tu em deixes, ramellet,
ses ales d’es cor me taies.
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.