Garrida, ho sou més, encara,
que no diu la vostra gent:
sou com un sol resplendent
i lluïu com l’auba clara.
Sa mare tornarà tonta
per una fia que té.
La passeja p’es carrer:
-Hala, fadrins, ¿qui la’m compra?
Estimat meu, consol d’altri;
com te veig, s’amor me fuig.
Diuen que en festejau d’altres:
en prenc pler i no m’enuig.