N’Antonina, que en té tretze,
ja no la mira ningú;
així te’ prendrà a tu,
que tenies tanta pressa.

Un abre en el món hi ha:
no té rels, soca ni branques
i ple de fuies està.
El qui ho endevinarà
sense haver de cabilar,
enteniment no n’hi manca.
Un llibre.

Mu mare em dugué a Sant Blai
perque aprengués de parlar,
i ara m’hi vol tornar
perque diu que no call mai.