En esser sa lluna posta,
bona amor, no hi veuen tant.
Jo em pens que sa meva sang
és vermeia com sa vostra.
Adiós, lluna de nit;
adiós, sol de migdia;
’diós, clavell encarnat
de clavellina florida.
Dimenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
joves sí que en vaig tenir;
més pena va ser per mi
perque no venguéreu vós.