- Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-La una.
-Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-Les dues.
-Gorrionet, gorrionet, ¿quina hora és?
-Les tres.
-Qui no està amagat, que s’amagui,
que si no, l’empeltaré!
De jocs
Llubí
Assonant
El qui fa el joc; de cara a la paret; espera que els altres s’amaguin. Quan creu ue ja han tengut temps d’amagar-se; comença a dir: ”Gorrionet; gorrionet; ¿quina hora és?”; per tres vegades. Els altres li contesten així com diu la lletra. En haver dit totes les paraules apuntades; es posa a cercar. Si pot tocar-ne cap; abans que no toquin “la mare”; està franc de tornar fer el joc. Si no; torna començar; ben igual. En cas que en toqui qualcun abans d’aquest haver arribat a la mare (lloc convingut; abans de començar; per tots els que juguen); el nin que ha tocat ha de fer el joc.
Una altra vegada he estat
més enamorada que ara,
però no n’era tan mala
com ara, ni la mitat.
Dins Vinagrella hi habita
un jove de Manacor
qui porta rellotge d’or
qui quarts i hores repica.
’amo En Juan Parreguet,
no us hi torneu atrevir
a comanar de Llubí
altre tassó an En Quelet,
que el du poc fondo i estret
i un homo amb molta set
no pot assaborir es vi.