Mu mare, casar, casar,
que es festejar no contenta;
de tant de festejar sempre,
me n’he arribada a cansar.

Margalida, m’ho pots dir,
si em vas amb carta tapada.
Si has d’esser com ta mare,
que no va voler ton pare,
no tenc que passar es camí.

Si me dixes, duré dol
de roba que no s’esqueixa,
perque és de pena sa peça
i abriga un bon redol.