S’Alqueria Blanca n’era
sa més alegre del món,
i ara, des que no hi sou,
es mirar-la fa plorera.
-A Sóller taronges dolces;
mu mare, deixau-m’hi anar.
-No vui que vagis a Sóller,
ni a Sóller ni allà.
Estimada d’es meus uis,
¿em vols dir per què em deixares
i a Sóller te n’anares
sense dir “ase” ni “mul”?