Em veig venir sa ruixada.
Amor, ¿que la’m pegareu?
Emperò no la’m fareu
que no la m’hagi pensada.
Sa madona ja és passada
amb sa botella en sa mà;
i el ramell que m’ha de dar
el vaig deixar anit passada.
Jo no vui que res me dons
en no venir-te de grat;
jo sempre t’he demanat
que sa lletra clara em conts.