Garrida, t’he de matar!
Si t’enquantr a carreró,
no te deixaré xerrar,
confessar ni combregar
ni rebre s’extremunció;
i així sabràs, bona amor,
què cosa és fer-me penar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Comiat
Poble
Puigpunyent - Galilea
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Agressivitat i violència, Carrer, Desamor i ruptura, Desig, Floretes, Litúrgia i tradicions rituals, Mort, Tristor
Mètrica
7a7b7a7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
7
Núm de glosa
660
Volum
I
Núm de pàgina
42
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Clavell, des que estic ausent
departat de ta persona
a dins el cor sent una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirrona?
Gabriel, Gabrielet,
mirai de la meva vista:
fe’t a comptes si estic trista,
no puc viure en no veure’t.
Tradicionari de Mallorca
