Garrida, tal és mon viure;
mon cor a tal preu les ven.
Jo conec que hi tenc bo ferm,
perque, en parlar d’anar-me’n,
totes se calen a riure.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Santanyí
Camp Semàntic
Alegria, Bellesa, Declaració, Floretes, Virtuts
Mètrica
7a7b7c7b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
2917
Volum
I
Núm de pàgina
173
Altres cançons relacionades
¿Què he de fer del garbo teu
i de la teva hermosura,
i tot quant veig, per ventura,
no hi 'ribarà a haver res meu?
-S’aigo, que és maina de Déu,
posada pel cristià,
no me n’has volguda dar:
que és ingrat aquest cor teu!
-No és que sia estat ingrat:
tu, que em vas amb traidoria!
Sang d’es meu cor te daria
si anaves amb lleialtat.
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
jo la hi pas, i ho sé cert,
ausent de vós, cara hermosa.
Tradicionari de Mallorca
