Garrida, l’hora i el punt
que vos vaig haver mirada,
ja vaig dir: Agraciada,
tot quant duis vos riu damunt.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Lloança de la bellesa
Artà
Bellesa, Desig, El temps del rellotge, Floretes, Indumentària i estètica
7a7b7b7a
Consonant
4
1434
I
87
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
D’enamorada que estava,
un punt me vaig allargar.
Jo n'era per alcançar
del món lo que més amava.
-No som com vós, estimada,
que menjau a fora casa
i fugiu sense pagar;
i ara us heu de conhortar
amb roba d'altri esqueixada.
En veure puig o muntanya
o pellissa de pastor,
ja pens en sa meva amor
que habita dins sa muntanya.