Garrida, ho sou més, encara,
que no diu la vostra gent:
sou com un sol resplendent
i lluïu com l’auba clara.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Lloança de la bellesa
Felanitx
Bellesa, Clan familiar, Desig, Dia i nit, Floretes, Sol
7a7b7b7a
Consonant
4
1025
I
87
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Bona nit, ma enamorada;
vaig a colgar, que tenc son:
aquell estel ja se pon
que dóna l’hora indicada.