Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Com veig aquest estelet
que va darrere sa lluna!
Que he passada de fortuna
estimada, per veure't.
Bona nit, ma enamorada;
vaig a colgar, que tenc son:
aquell estel ja se pon
que dóna l’hora indicada.