Jo no hi anava tot sol;
un casat m’acompanyava,
i p’es camí cabilava:
¿Veiam qui tendrà es llençol?
Na Maria, ¿que no hi és,
que és sa meva enamorada?
Oh, si ella hi fos estada,
ja hi hauria un ball encès!
Cada vegada que hi ’nava,
quedava tot embambat
de veure s’endomassat
per sa paret, qui penjava.