Foc de ma enyorança encès
que crema i no fa flamada,
d’una amor que tenc posada
que encara negú en sap res.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Estrella purificada,
de tu em vaig enamorar,
i d’aleshores ençà
jo no faç sinó plorar
estant de tu departada.