Foc de ma enyorança encès
que crema i no fa flamada,
d’una amor que tenc callada,
i encara ningú en sap res.
Estrella purificada,
de tu em vaig enamorar,
i d’aleshores ençà
ja no faç més que plorar
estant de tu separada.
Ja li direu que l’enyor
i cada hora pens en ella;
que me duga una escudella
d’aigo del riu de l’amor.