Amigo, jo ja l’he feta.
Cosa feta, consei dat.
Si jo m’ho hagués pensat,
an es ball no hauria anat
enc que em ’guessen dat tot Petra.

Jo sent renou de sarments
i de llenya forastera.
Com vagi a romandre a s’era
bé m’esmolaré ses dents.

Si voleu llavor d’espina,
a Son Mascaró n’hi ha:
vós allà poreu triar,
n’hi ha de comun i de fina.