Fins a Algaida, hi som estat;

Fins a Algaida, hi som estat;
ara a Llorito no ho sé:
està damunt un coster
a un lloc molt retirat.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Pobles diversos

Poble

Sant Joan

Núm de glosa

247

Volum

III

Altres cançons relacionades

Ai, Ai! cridàvem tots dos,
quan mos tenien davall
i ballàvem un bon ball
sense haver-hi sonadors.

A Vilafranca es jovent
és dolent que no té fi;
tenen es motiu de dir,
si els escomets: “Farà vent!”

En Tomeu Gaià Reüll
té un pou en es Mitjà Pla.
Per no haver-lo de tapar,
li va fer un barracull.