Altres cançons relacionades
Dos pares i dos fiis
van a caçar conís;
en varen ’gafar quatre;
en menjaren un perhom
i encara en quedà un.
Eren tres: pare, fill i nét.
Es dia de Sant Jaume era,
per temps me recordarà,
que l’amo se baraià
amb sa lloca damunt s’era.
Es polls prengueren malici’
perque tupaven sa mare:
- Pollets, ¿a on anau ara?
- A contar-ho a sa justici’.
-Engendrat de sang robada,
bé te’n pots anar a colgar,
que no és nat ni naixerà
qui pugui ensenyar ton pare.
-Tant puc esser fii de frare
com d’amo, com capellà.
Escoltau aquí, germà;
donau-me sa mà a besar:
per ventura sou mon pare!
Tradicionari de Mallorca
