Mu mare, casar, casar!
Casar, casar, que ja és hora;
que se’n casen a setze anys,
i jo en tenc setze i una hora.
Si s’estimat s’enamora
d’una altra i no és de mi,
llavò sí que podré dir
que el món és estat per mi
una gàbia enganadora!
Es revells tornen uiastres;
m’hi va dir un garriguer.
Però en quant a ses madrastres,
venturós es qui no en té.