A Galilea, Senyor,
ses cigales ja no hi van,
perque s’hi moren de fam,
de miseri’ i de calor.

No hi ha racó ni vorera
que enguany no estiga sembrat
i l’amo estava intentant
de sembrar es rotlo de s’era.
I sa madona grossera
que l’hi havia encarat.

Jesús, Josep i Maria,
jo no faç sinó plorar
com veig que me’n tenc d’anar
de sa teva companyia.