En es ball de sa plaça
jo hi som estada
i he ballat amb un curro
qui no m’agrada,
i llavors amb un altre
que ja m’agrada.
M’ha dat una pesseta
i l’he gastada
d’aigordent i resolis
i aigo gelada.
Estelets, replegau-vós,
feis-me claror per entrar
que ara no puc afinar
es portal de mes amors.
Ves alerta amb so dir “no”!
Que no te’n prenga, Francina,
com a una valldemossina
que se diu Calatrapó,
que a dotze anys, bona amor,
començà sa processó,
i a quinze digué “no”,
i a trenta va ser fadrina.