Fadrines qui festejau,
ja n’heu presa bona tasca!
Poreu fiar tant d’un mascle
com d’una casa que cau.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Campanet
Camp Semàntic
Amor, Festeig, Ironia, La casa, Solteria
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
4355
Volum
I
Núm de pàgina
255
Altres cançons relacionades
Jo me’n vaig arena arena
a voltar s’aubercoquer:
es primer que coiré
serà per tu, Magdalena.
S’estimat està a Sa Pobla
i diu que no pot venir.
Jo li he enviat a dir
que li pagaré es camí,
es d’anar i es de venir,
de cada pam una dobla.
Si Déu mos proveïgués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
també que doble mos fes,
i faves que n’hi hagués
més que caramull de paia.
Ametlers i garrovers,
que en pegar-los espolsada,
en caigués una solada
que sa terra no se ves.
I, en estar en flor es cirerers,
que no hi hagués cap boirada,
i a sa vinya, sa cendrada,
Déu que no n’hi prometés.
Es batistes, vinaters,
en es trescolar vos fes
a cent quartins per somada.
I sa fia de la casa
un estimat nou tengués!
Tradicionari de Mallorca
