Toca, amic meu, balla bé,
que ara balles amb s’al•lota;
no et faré tanta xacota
quan ja guerrer teu serè.
De Jaumes som perseguida;
no sé amb qual me n’aniré;
en tenc un en es carrer,
que l’estim més que ma vida.
Es missatges d’es Fangar
encalçaven sa conia;
no la pogueren ’gafar.
L’amo d’Es Puig d’Alenyar
l’agafava quan volia
i la tornava amollar.