Diuen que demà te’n vas
a muntanya, Magdalena.
Jo faria un novena
que es majoral qui vos mena,
en arribar, t'engegàs.
Oh murades de Ciutat,
quina tristor m'heu donada
des que teniu s'estimat
dins aquest corral tancat
i jo visc atribulada!
No berén ni sop ni din
pensant en tu, de vegades,
i s'amor a carretades
a ca teva la tragín.