Jo m’és seguit bullir vaumes
per reblanir duraions.
Per falta de garbaions,
estimat, roegam paumes.
Aquí l’homo està pensant
quan sent sa don aque el crida
diguent: -Pels nins cerca dida,
que hem comanada una nina
amb so correu d’Alicant.
-¿Que et fan menjar llevat agre?
Jesús, que estàs de torrat!
-Si em `guesses vist l’any passat!
Saps que estava de més magre!
-De sa carn que et trobes ara,
¿encara et feien llaurar?
-No em deixaven aturar
sols a fer una fumada.
-¿No menjaràs una mica
i llavonses tendràs set?-
I ell diu:- Jo no crec
porer arribar a sa pica.