Unes hores no em pensava
que es voler fes tant de mal!
Sa prenda més principal
que tenia, m’ha deixada.
Dins poc temps seré enterrada
per amor, i ja ho diran.
Ets àngels del cel veuran
quan jo estaré ajonoiada
dins sa fossa i sepultada
per mor s’estrella coral.

Criada la vui, criada,
criada m’agrada a mi;
i, si no l’alcanç criada,
primer moriré fadrí.

¿Saps què voldria tenir?
Una bona pasterada
i, en haver-la acabada,
una altra per dur a’s molí,
i una bota de vi
per beure a la canalada
i una al•lota ben trempada
per porer-me devertir.