Jo en veig una, dues, tres
que estan lo més generoses;
perque són ses més hermoses,
un no les gosa dir res.
Dalt es portal l’he deixada
que es cor li feia tec-tec
i me deia: -Estimadet,
que em deixes d’enamorada!
Si te’n vas, bon vent a l’aire,
i, si tornes, lo mateix;
i si no tornes mai més,
jo no t’enyoraré gaire.