Adiós, blanca roseta
plena de bones colors!
No hi ha al cel tantes estrelles
com vegades pens en vós.
-Oh gran polissó, dolent!
Mal penyal te desenroc!
-Amèn, si fos d’arròs groc,
per vós que en teniu talent!
Jo no tenc pare ni mare;
després de Déu som tot sol.
En veure dona dur dol,
és temps de préssecs, com ara.