Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Mon cor no dorm ni reposa
ni pot estar mai content
com veu que n'ha d'estar ausent
de vós, careta de rosa.
Ja no farà cap cadena
com sa meva, cap Ferrer.
Jo sempre preguntaré,
ses hores que no et veuré,
“¿Qué heu vista Na Magdalena?”