Estic que no em puc sofrir.
Jo em daria a Llucifer!
Em trob sense cap dobler
ni sé d’on m’han de venir.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Classes socials. Riquesa. Pobresa
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
839
Volum
III
Altres cançons relacionades
A Garonda, per enguany,
ja no segaran trentenes;
a Marola, corantenes,
i a Son Buscana, tot l’any.
Si es meu estimat ve vespre,
jo ja sé què li diré:
-Oh diamant vertader,
ets àngels de tu fan festa!
-Tant m’és cota com fandango
com bolero aragonès.
¿Me voleu dir quin mes és
que ses dones xerren manco?
- De dins es cap no m’ha fuit,
i me pens que ho trobaré:
deu esser dins es febrer,
que només té vint-i-vuit.
Tradicionari de Mallorca
