Sa meva dona m’enyora,
no vol que estiga llogat.
Ella jeu a llit parat,
i jo damunt s’empedrat
a baix de sa menjadora.
Sa força es camí m’obliga
a guardar es teu secret.
Lo meu cor tenc tan estret
que s’ofega de fatiga.
Bartomeu, quanta vegada
vos he cridat mort o viu,
Bartomeu, i mai veniu!
¿Que heu fet altra enamorada?