Estava la Verge dolorosa
contemplant i meditant
quan seria l’hora
del seu traspàs.
Li aparegué
un àngel i li digué:
-Dins tres jorns haureu pujat
al cel en cos i ànima.
.-Oh, àngel meu!
Oh, ànima meva!
Digues a mon Fill Jesús
si me donaria un do
que jo li demanaria:
Que a l’hora del meu traspàs
no veja Satanàs.-
Li va dir:
-Mare mia, el veureu,
però por d’ell no tendreu,
perque el cap li heu trencat,
i un poder que en Vós tenia,
Vós també l’hi heu llevat.-
I Ella se n’anà
a preparar
la seva mortaia.
I hi va anar un vei molt vei
però molt apesarat.
Va posar sa mà
en el llit i va dir:
-Senyora, jo em crem!
Voltros deixebles,
¿no me voldríeu curar?-
Mentres deia aquestes paraules,
la Senyora va expirar.
I el gloriós Sant Pere
i el gloriós Sant Juan
el cos de Maria
se’n dugueren a enterrar.
I el gloriós Sant Tomàs
en tal misteri no va eser.
Només va sentir una veu
i va girar los uis al cel,
i va veure Maria Santíssima
que se’n pujava an el cel.
I se’n portava
la lluna per tapins
i el sol per vestidura;
una corona d’estrelles,
àngels arcàngels,
serafins i querubins.
LI va dir:
-Ah, Tomàs, Tomàs!
¿Què diràs
quan aniràs
a ma casa?
Que m’has vista que me’n pujava
an el cel en cos i ànima,
i me’n portava la lluna
per tapins
i el sol per vestidura;
una corona d’estrelles,
àngels, arcàngels,
serafins i querubins.
-Mare mia, ells no ho creuran
si no em donau alguna senyal
de vostra santa mortaja.-
Maria Santíssima
se tragué el cinnyell
i le hi donà.
El gloriós Sant Tomàs
se n’anà an aquell retiro
on estaven retirats
el gloriós Sant Juan.
Va tocar a la porta.
-¿Qui és qui toca a la porta?
-El gloriós Sant Tomàs.
-Ah, Tomàs, Tomàs!
Sempre t’has volgut burlar
de nosaltres.
Per això, Maria Santísima
no t’ha volgut
el dia de la seva festa
ni el dia de la seva mort.
-Ans bé,
jo l’he vista, i voltros no.
I se’n pujava an el cel
i se’n portava la lluna
per sos tapins,
i el sol per sa vestidura,
i una corona d’estrelles,
àngels, arcàngels,
serafins i querubins.
Si en mi no voleu creure,
vet aquí
el cinyell
de la seva santa mortaja.-
El gloriós Sant Pere
i el gloriós SantJuan
s’aixecaren i se n’anaren
allà on havien enterrat
el cos de Maria,
i no hi trobaren
més que un llitple de flors
que ses mil olors llançaven.
I allí se repartiren
els Evangelis
que se canten
per aquí i per tot el món.