Estaba la blanca niña sentadita en su balcón.
Pasó por allí Don Carlos, hijo del Emperador.
-Suba, suba, caballero, suba, suba sin temor.
Mi marido está cazando en los montes del León.
-Abre la puerta, niña, abre; abre, abre sin temor,
que que te traigo un conejito de los montes del León.
-Es que he perdido las llaves de tu lindo corredor.
-Si aquellas eran de plata, de oro te las traigo yo.
¿De quién es aquel caballo que en mi cuadra he visto yo?
-Tuyo, maridito, tuyo, que ayer te lo compré yo.
-¿De quién es aquel sombrero que en mi percha he visto yo?
-Tuyo, maridito, tuyo, que ayer te lo compré yo.
-¿De quién es aquella sombra que en mi cuarto he visto yo?
-Es del niño del vecino que ayer noche aquí durmió.
-¡Qué niños ni qué demonios! ¡Lleva más barbas que yo!-
Sacó su puñal de plata y allí mismo la mató.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Adulteri castigat
Inca
Assonant
226
IV
Si no t’alcanç, joveneta,
pens que em moriré d’amor:
me’n pren com lo ginebró,
qui mor amb la fuia estreta.
-Dime, ¿dónde está el camino para ir a la ciudad?
-Oh, senyor, vostè el deixa a l’altra part del costat!
-¿Sabes tu, zagala hermosa, que me has llegado a gustar?
-Oh, senyor, som la pastora que guarda aquest bestiar!
-Yo quisiera en tu rebaño como corderito entrar.
-Oh, senyor, en la meva guarda, no hi poren entrar galants.
-Vámonos al bosque, niña, a la sombra disfrutar.
-No hi vui anar, que no em mengin los ferosos animals.
-Vamos a la playa, niña, allí nadie nos verá.
-Les parets tenen oreies i els aucells ho cantaran.
-Si lo haces de esta manera, doncella te quedarás.
-Oh, senyor, si muir fadrina, corona me posaran.
--El arbol que no hace fruto Dios lo manda castigar.
-Tambe mana que castiguin el qui menja fruit privat.
Sant Ferriol
té ses cames primes
com a llenderines
perque Déu ho vol.