Escoltau sa codolada
que férem una vegada
dalt Es Puig de Galatzó.
’Finàrem a dins ’laró
xuetes, amb gran renou,
que torcaven un bou,
per Sant Joan,
dins un tancat gran
de Cugulutx.
Causaren gran enuig
an En Pep Xerra
qui freturava una guiterra
per fer un ball.
Xuetes davall davall,
que s’escondien,
perquè noves se corrien
de cremar-lós.
Al punt en vengueren dos
de dins Ciutat:
mestre Francesc Gelat
i sa mestressa.
Com sentiren nova aqueixa,
ja s’escaparen.
Tots ets infants deixaren
an En Francesc.
El pobre diu: -Ja estic fresc
amb tota sa nierada!-
Un fia de Na Clara se n’hi va anar.
Va dir: -Donare mamar
an es més petits.-
Es nins estaven trists,
sols no s’alegraren.
Més de dos mil n’hi anaren
d’aquell carrer.
Va sortir En Pau Balaguer
amb sos peus torts
i diu: -Si n’hi ha de xorcs,
que surten de sa fila.-
Trescaren tota l avila
i no n’hi trobaren cap.
Tothom va quedar admirat
d’aqueixa cosa.
Va sortir N aRosa
de can Valent,
que manava un regiment
d’al•lotes joves
i lesenviava a fer tove s
a ca’s teuler.
Un capellà veí vengué
de Montuïri
i va fer resar un saltiri
dalt ses cisternes majors.
Mestre Miquel, envejós,
de can Plomar,
al punt s’hi volgué posar
i l’atraparen,
i per càstig el desterraren
a Sa Font Santa.
I hi havia una berganta
de Manacor
que no tenia gens de por
es dematins.
Se’n temeren es fadrins
de Son Sardina.
i amb una carabina
hi varen anar.
Passaren per Calvià
i Andratx.
Se posaren un gavatx
de figues seques!
Replegaren es xuetes
d’aquell contorn.
Vengueren a dins es Born
de Llucmajor.
Sortí En Pere Nofró,
natural d’aquesta vila,
i va dir: -Hem de fer una crida
sobre aquest fet.-
Prengueren per dinsun goret
com a dimonis
i tots feren testimonis
en es verbal,
i proposaren més mal
que no hi havia.
Va respondre sa nuvia
de N’Eloi de can Plomar
i va idr: -Tenc d’anar a cercar
es sogre, qu eem cost una unça.-
Un qui té es nas en biscunsa
també és xueta,
que és es fii de Na Clareta
gendre d’En Juan Truyol.
Se’n va anar an Es Puntritxol
devers migdia.
Al punt va dir que tenia
tanta talent.
Passava pena i turment de no dormir.
S’aficà dins es molí
a cercar coca,
i l’enviaren a fer botre
ben aviat.
Va pendre per dins es prat
cap a S’Aresta,
i a sa mitjana festa
va donar part
an En Tasar de can Sard.
L’encontrà
i d’un modo li parlà
així com sol.
Se’n va anar an Es Putxirol
a menjar figues.
Encontrà dues amigues
d’es seu llinatge.
Li demanaren vantatge
i no els en volgué donar.
Varen anar a la par
fins devers sa Casa Blanca.
Una ja mostrava una anca
per un forat,
i no sé a’s resultat
lo que mostrà,
i no se’n varen ’donar
fins que foren a dins l’Horta
qui una xueta torta
los ho va dir,
qui és una de can Bibí
d’Inca, qui passeja llums,
es diumenges i es dilluns,
p’es seu caudal,
i los va citar a verbal
per malcriats.
Dos mil xuetes plegats
aleshores ja hi havia,
com veien sa picardia
que tractaven de fer-lós,
Respongué tot furiós
un xueta de Ciutat
i va dir an es seu cunyat:
-Això anirà malament!-
En Gaspar Gelat ho sent
i ja és partit,
tot dret per Son Malferit.
Tothom prompte s’escapà
i no es varen aturar
fins an es pla de Lloseta.
Hi anava una xueta
desficiosa
que estava rabiosa
d’aquest particular.
¿Qui és qui contrari em fa
que En Clemis no venga garneres?
Na Bet Pixa de Porreres
tot ho va desbaratar.
Saps que fort se va picar
Es Truyol de Felanitx.
Aquí va dir: -Merda a’s mig!-
En Plomar de Santanyí:
-I estic entès així:
S’ha de fer sa cremadissa
i aquell qui manco en frissa
serà es més preferit.
En Pere Nofre petit
hi tirarem d’es primers
i ets altres gabellers
han de ballar aqueixa dansa.
Hem de fer una matança
de quants de maleus hi ha,
i qui los voldrà defensar
que se pos en es seu lloc.
No basta Sant Bartomeu
per defensor,
qui és vostro patró
de la Judea
Meiam aqueixa guinea
com anirà a parar.
A damunt Es Puig d’Artà
los cremarem,
i sa cendra ventarem
en Es Puntritxol.
Qui d’això es posarà dol,
tant si és homo com si és dona,
no pot esser cosa bona:
deu voler seguir aqueix rumbo.-
Mestre Juan Clarimundo
aleshores era viu.
Erem a’s mig de s’estiu,
devers Nadal,
i varem fermar un fanal
a la Judea.
Anaren a Galilea,
per tot trobaren tancat,
i En Francesc de can Gelat
los fé tornar a Llucmjaor.
En Juan de S’Arracó
los va cobrir dins caseva,
i Na Marieta Andreua,
d’Es Capdellà,
com sent es denou que hi ha,
totd’una va donar part
a ca un xueta llarg
que hi havia, de Sencelles.
Aquí romperen camelles,
tot va estar desbaratat,
i En Pere Juan Gelat
encara vol dur la doma,
se baraia amb Na Coloma
de Sa Panera.
Qui dóna doblers a espera,
sempre en surt escalabrat.
I En Bil•le de Ciutat
ha tinguda sa pigota.
Mirau que sa sort los toca,
de Déu no tenen perdó,
qui té rànola qui el mata,
e cul menjat d’una rata.
¿Saps que ambe qui vol combatre?
Amb Na Francina Miró,
qui està prop d’es beurador,
a sa volta d’Es Codrat.
En Lluí de Can Gelat
ja du es mocador a les onze.
Sa mestressa qui s’engronsa
com veu es fii tan garrit,
i En Poyo pega grans crits
qui vol Na Margalideta.
Sa mare li diu: -Fieta,
no vulgues aquesta gent.
Tu tens En Pep excel•lent,
qui saps que amb tu se traspassa.
Cent quintars de carabassa
no fan una unça de greix.
Això ja hi és per de més
que et poses amb gent tan baixa,
i així mateix ne passa
amb sa guitarra.-
-Mal me cost s’oreia esquerra,
t’he d’arribar a alcançar!-
Es vei Poyo hi va anar
amb un garrot
i diu: -An es meu al•lot
no el me fan nul•lo,
perque du es cap-xerel•lo [sic]
dalt sa sabata,
i qui el snet, el cor li mata
sa veu que té.
En Pep Xerra és es qui té
més mal de cap,
perquè l’han despreciat
de cap a peus:
ja perque ven fideus,
ja perque cerca pedaços,
o perque són embarassos
sa mestressa no los vol.
Desprecia can Truyol
en coses que no diu ver,
perque ella se pensa esser
xueta d’oreia alta,
i a la vila n’hi ha falta
qui no en sé cap.
Per això En Jaume Gelat
se casà a Sóller,
i En Misèri’ assadolla
sa dona espessos pics
i treu ets al•lots garrits
de la gran casta,
perque és un fii d’un sastre
que hi ha a Manacor,
qui no té principi bo,
sempre usa amb picardia.
En Xarre de Sa Llupia
aquí va reprendre es plet.
Hasta i tot rebenta en llet
madò Paula d’En Plomar.
¿Qui és qui contrari em fa
que En Nofre de Sa Vinyola
no en té una tota sola?
A més de deu dóna es vot.
En Bonnín és aubercoc;
Na Francina-Aina el governa.
¿Coneixeu aquella externa
que és casada amb Margantoni?
Més feresta que el dimoni
i es porc hi va perdut.
P’es garrons du més cerut
que es porcells de Son Garcies.
Va pixar dins can Socies
dins es celler.
Això és prova que no té
pany en es cul;
eixancada dalt un mul
faria planta.
Jo trob que tothom s’espanta
en mirar-lè.
Jo seria de paper
de rifar-la a’s mig de plaça
perque ella és com una bassa
de tant que pixa.
Ella pareix que no frissa
d’arribar a cap lloc seu.
Jo trob que pareix qualcú,
en mirar-la de darrere,
par que sia Sa Riera
de Llasenat.
D’en Pep Puça
que la defens,
perque ha més de quatre hiverns
que ja no setva.
En Tarongí no em vol creure
i és precís.
N’Àngel Fuster té es front llís
aqu és com una pedra tosca;
s’agabella amb En Pep Mosca
qui té una fia llosca
i quatre o cinc dins Ciutat.
I ara saps quin bugat
hi ha mogut!
L’amo En Bernat s’és temut
de Solleric,
i com a jutge de partit
que és de Sinagoga,
per desbaratar la voga
i cremar-los tots en un pic,
vol enviar a Madrid
i donar part
sobre aquest xueta llarg
que té a davant ca seva.
I sempre tenen trinquetes,
ja perque venen regalèssi’.
Això es gent de mala espèci’:
s’ha mester donar-li part;
cremar-los ben aviat,
perque de tant que nodreixen,
quasi ja no coneixen
amb s’altra gent.
Xuetes si va sa’s Convent,
xuetes si vas a plaça,
però no compren carabassa.
¿Saps de què van?
De carn grassa i bon peix.
No se posen ells es greix
de paia.
Qui s’atura amb una maia
és Na Francina Miró.
No vol En Pere Nofró
perque compra i ven cerut.
I En Miquel se n’és temut
de can Gelat.
Cada dia en ’ver sopat
li fa la roda,
aqueix perque venen roba
i ja per altres arreus.
O perque són tan maleus,
sobretot En Juan Xerra
passeja trena (sic9
per sa Marinera (sic)
d’En Miquel Plomar.
Na Bibina
ja torna dur merinyac
i sa doons d’En Xesc Gelat
n’ha tengut dos.
Això prova que hi ha amors.
En Xesc no és sec de bades.
Parlaven de fer barricades
o es pronunciament.
I es vei Pofanc ho sent
i, d’aquí, pren es sumari,
i ja és partit devers Caimari,
i per aqueixa vileta
a avisar tots es xuetes
que no se pronunciassen,
hasta que los cremassen,
que de res tengueren por.
Que es jutge de Manacor
vol sebre qui és es dueño
qui mos fa quantra,
i quin se’n durà
una manta
de gra d’ordi.
A dins es pla de Sant Jordi,
feren sa reunió
i arribà un xuetó
de devers Costitx,
i En Bibí de Felanitx,
aquí se va perpensar.
I va dir: -Aquest mos dirà
sa nova més declarada
de que senta una llançada
En Bernat de Solleric,
que es jutge faça partit
d’es maleus de Llucmajor,
i los vol llevar es sarró
de bon de veres.
Aquí va tenir ses peres
l’amo En Bernat
amb un altre de Ciutat
qui los volgué defensar,
u ell en llatí parlà.
així com sol.
Respongué amb gran malíci’:
“pitelis malum rafari,
matari omnes judeus,
non perdonare maleus!
-Tol•le, tol•le, crucifici!”