Es vent sa roada espolsa;
jo ho conec amb sos alens;
s’estimada, jo me pens
que és com un sucre, de dolça.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Santa Maria del Camí
Camp Semàntic
Boires i rosades, Desig, Dolç, Erotisme velat, Vents
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
454
Volum
I
Núm de pàgina
60
Altres cançons relacionades
Deixa fer, estimadeta,
que tu la m’has de pagar
perque no em volgueres dar
es cinc dits de sa mà dreta.
-Deixa’m tocar, Montserrada,
sa creu que dus en es coll.
-Toca-la. No ets tot sol:
altres ja la m’han tocada.
-¿Me vols dir qui l’ha tocada,
que no siga jo es primer?
-S’argenter, quan la va fer;
mon pare, quan la’m dugué,
i jo, quan la m’he posada.
Jo tenc bauba sa mà esquerra
i sa dreta que bo hi fa.
Jo me’n niria a escaufar
dins sa cuina de Son Serra.
Tradicionari de Mallorca
