Es vent sa roada espolsa, jo ho conec amb sos alens. Margalida, jo me pens que ets com un sucre, de dolça.
Vents
Deià
Estimada, matau-mè, que tateix m’he de morir, i almanco podré dir que haureu passat aquest pler.
Dalt es pont de Na Banyeta a’s fi de la mitja nit sortigué pegant un crit un ratolí en camieta.
-Malaveja a sopar prest i passaré per ca teva. -En tenir pa davall xella, qualsevol hora estic llest.
