Es un art de gelosia,
fadrines, es festejar;
perque un pic ho vaig provar.
Lo primer que em demanà
com sa porta vaig passar,
si era ver o rallar
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí clar,
i a lo punt me demanà
si li volia ficar
un ganivet, que em costà
set ous i mig de comprar,
i sa sang em revenia,
i sa popa la daria
a un llop per roegar,
i sa pell a un milà;
i així es poria alabar
que la jove bé em volia.
Més informació
Classificació
Sofriment per amor
Poble
Campanet
Camp Semàntic
Anatomia, Animals salvatges, Desamor i ruptura, Estimació i afecte, Festeig, Gelosia, Joventut, Mort, Ocells, Ormeigs de cuina, Solteria
Mètrica
7a7b7b7b7b7b7b7b7b7b7b7b7a7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
18
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Cada any anau a muntanya;
jo no sé allà que feis.
Vós allà folgau i reis,
i jo pas la vida estranya.
Si heu d’estar una setmana,
estimat meu, a venir,
no trobareu damunt mi
una unça de carn humana.
Tradicionari de Mallorca
