-Si no ho volen es majors,
en farem una fugida.
¿Vós què hi deis, perla garrida?
-Jo dic que sí, clavell hermós.

Jo redobl tantes vegades
com lletres hi ha a papers,
com dins la mar uis de peix.
com fuies de blat són nades,
com persones confessades
a baix d’es peus de confés.
I encara, si en vols més,
consemblant a lo mateix,
dins lo meu cor n’han quedades.

El qui és causa, vida mia,
que vós no rallau amb mi,
mal estàs fins a la fi
a s’antena d’un molí,
i jo que pogués dar-lí
vela plena tot lo dia!