De mal no surt sinó mal:
ja ho va dir el sen Julià.
En començar a festejar,
la fadrina ha de badar
cent uis, com un gat d’hostal.
Si sa meva amor du dol,
jo em posaré capa negra;
jo hi som perque ella conega
que la vui, si ella em vol.
Brot de murta m’envia ella,
ramell que jo tenc mester;
jo li he enviat llorer
mascle, que és bo per ella.