No sé com és, Bon Jesús,
que debades m’atropell.
La maina va en es muixell
i se decanta d’es fus.

Monstre som entre la gent;
foc respir, i no m’abràs,
i de mi fan tant de cas
que m’envien mil presents.
Jo menj sense tenir dents
i vomit de nit i dia,
i ningú té estuguedat
de menjar es meu vomitat,
per molt estugós que sia.
Un forn.

Mon avi, vós ja sou vei
i teniu l’art perillós;
seria bo excorxar-vós
i fer varques de sa pell.