Ja diràs a lo meu bé,
com ’nireu fora Mallorca,
que d’anar-hi estic resolta,
si mu mare m’ho comporta,
vestida de mariner.
Al fi de la mitjanit,
s’hora que cau més serena,
si t’encontràs, Magdalena,
diria: − Es sol és sortit!
¿Vols que et digui quan serà
es ple, i no t’erraràs?
Quan es sol pondre veuràs
i sa lluna sortirà.