Es sol ja se’n va a la posta
i sa lluna an es ponent;
garrida, sa meva gent
és tan noble com sa vostra.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Classes socials. Riquesa. Pobresa
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1290
Volum
III
Altres cançons relacionades
A quinze anys, quan és poncella,
ja comença a dur gratat,
i, si no té enamorat,
no se sol perdre per ella.
Amiga i d’es meu carrer
m’ha robat s’enamorat.
Cadascú està obligat
a cercar lo que ha de mester.
Molta de gent se pensava
si jo dormia.
Altres deien si tenia,
en es cor, gota.
Mal de gota no en tenia.
-¿Que no veis quin baf de vi
que deixa anar?
No ploreu, no ploreu, no,
que demà ja estarà bo.
Si estava malalt,
estaria blanc
i ara està com sa sang
i ben calent;
això és vi i aigordent
que s’han topat.
Tradicionari de Mallorca
