Endiana de rotlet,
d’aquella qui senyoreja,
i amb un tir de sa passetja
plegarem es cabalet.
Si es meu estimat venia
i em deia –Daça es manat–,
jo li donaria es blat
ben porgat i ererat,
i es meu cosset, si el volia.
Jo no he de menester
que altri em faci s’escudella.
Jo estic enamorat d’ella,
i ara ni mai mudaré.