Valent som, de pinxo faç,
taverneig i bec si puc,
tir es ganivet i jug,
la Sang pintada en es braç.
Ses olives fan agrura;
ses figues, mal de queixal;
ses bastonades fan mal
i a redols qualque blavura.
Jo estic a la serenada
a baix d’es teu finestró.
Si me tenguesses amor,
amb sa primera cançó
ja t’hauries aixecada.