Es qui no se cansa, alcança;
¿i jo, que no alcançaré?
Mu mare, el vui sabater,
que no vui anar descalça.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sabaters
Poble
Binissalem
Núm de glosa
625
Volum
II
Altres cançons relacionades
Jo no tenc hora segura.
Senyor, ¿quan m’he de morir?
Estimat, jo et venc a dir
que, si et deixes de venir,
serà meva sa ventura.
Sa fia d’es serrador
du mocador d’escambrai.
Sa mare no té mirai
per mirar-se sa negror.
En es colzo tenc cinc juntes
per porer-lo ben vinclar,
i cinc dits a cada mà,
i llengo per explicar
allà on tu me preguntes;
i, com més t’alces de puntes,
més m’acabes d’agradar.
Tradicionari de Mallorca
