Es qui no se cansa, alcança;

Es qui no se cansa, alcança;
¿i jo, que no alcançaré?
Mu mare, el vui sabater,
que no vui anar descalça.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Sabaters

Poble

Binissalem

Núm de glosa

625

Volum

Altres cançons relacionades

Si En Pere vos vol, al•lotes,
no us heu de girar darrere,
perque té una figuera
paratjal que té set soques.

No el voldria teixidor
ni sastre ni sabater:
una dona sempre té
de sa malura calor.

M’agrada un parei de mules
per llaurar ran d’un pinar.
Es meu enamorat va
de tres qui n’agafa dues.