Es qui no se cansa, alcança;
¿i jo, que no alcançaré?
Mu mare, el vui sabater,
que no vui anar descalça.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sabaters
Poble
Binissalem
Núm de glosa
625
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es compàs és una cosa
que no l’han d’anar a cercar,
perque allà on no n’hi ha,
tot sol hi va i s’hi posa.
No s'alegra es meu coret,
no té alegria ni en dóna,
des que no veig sa persona
d'un jove petitonet.
Un ropit damunt sa mata
canta i fa s’estufat.
Jo mai m’ho hagués pensat,
que es gats duguessen corbata.
Tradicionari de Mallorca
