Fava avui, fava demà;
¿com tanat fava, mestressa?
Fava clara, fava espessa:
ja m’he arribat a enfavar!

Fadrineta som, sí Pare,
però em voldria casar,
perque amb aquest festejar,
un d’aquí s’altra d’allà,
repar si som condemnada.

L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera:
en sentir olor de somera,
ja no el poden aturar.
En es barranc de Morell
s’animal tot reposat
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell,
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí,
mentres sa nina plorava
i sa mare que resava,
no el veureu tornar venir.
Com fou en es planiol,
suabaix de ses costetes,
l’envestiren ses mongetes
i ja el se’n duien al vol.
L’amo En Roig, allà tot sol,
en tirava, de canyetes!